© All rights reserved by Ferran lega

3138,1 M.

This project was born as a performative action around the figure of the poet Jacint Verdaguer and his poetry collection Lo Canigó, one of the most representative books of Catalan literature of the Renaixensa, written in 1883. The action addresses the idea of ​​error and perspective, the arbitrariness and the change of human paradigm, which has suffered since the mid-nineteenth century the idea of ​​the roof of Catalonia, (the highest mountain), with all the cultural implications that entails. Of the popular beliefs about the height of the Canigó, and the impossibility of measuring the end of the 19th century (the roof was considered thanks to the fact that the height of the 2784m massif, surrounded by plains, comforted it with a majestic splendor compared to other mountains of the Pyrenees), it moves to the scientific measurements of the 20th century, where the Pica d'Estats is established as the roof of Catalonia with a height of 3143m. Again in 2016 in the XXI century, it is established that it is the peak Verdaguer (Baptized in honor of Jacint Verdaguer a few meters from the piste d'Estats), displaces the previous ones with the latest GPS measurements, giving rise to the roof of this in 3138.1m and the pica d'Estats in 3137.5.

 

The work is executed as the action of a Flanneur, a walker who will follow the route that Verdaguer himself drew, replicating the rise of both massifs around 1879-1881 (Verdaguer is still the first man to document the ascension of the Pica d'Estats ), and placing on the top of each of the mountains a milestone in the form of an exploration box, which will be anchored there.

 

Each one of the boxes will contain the same objects, consisting of the same map redrawn and with the artist's notes updating the height of the mountains, a compass, the handwritten fragment Lo Pirineu from Lo Canigó's collection of poems and an acoustic recording where you will hear the verses of Lo Pirineu, recited by inhabitants of the Pallars region, location of Pic Verdaguer.

Tot seguit, amb l’objectiu de contextualitzar el treball, fem una visió general del recorregutde la travessa del 1882. Jacint Verdaguer va sortir de Barcelona a l’horabaixa del 5 de juliol. Probablement amb tren arriba a Vic i Ripoll (el 1875 s’havia inaugurat la via fins a Vic, i el 1880 fins a Ripoll). No sabem on deuria dormir, però tenim constància per les despeses que va dinar a Ribes de Freser (deuria ser el dia 6). Aquell mateix dia, per la collada de Toses, en diligència o tartana, arribava a Puigcerdà. A la llibreta escriu: «sopar I llit a Puigcerdà 8 [rals].» En un transport semblant la tarda del dia 7 de juliol ja és a la Seu d’Urgell. Al quadern hi afegeix: «de Puigcerdà a la Seu 40 [rals], pel camí dinar 8 [rals].» El dia 8 el dedica a visitar la Seu i fa una excursió per la ribera de la Valira amunt fins a Anserall per admirar les restes de Sant Serni de Tavèrnoles (o Sant Sadurní de Tavèrnoles). El dia 9, després de l’estirada de cames del dia abans, és quan inicia la travessa que ressegueix fil per randa el treball, etapa per etapa. De la Seu s’arriba a Castellbò, Sant Joan de l’Erm, puja el Rubió (pic de l’Orri), el pic de Salòria i en travessa entra al Pallars pel port de Cabús vers Tor i Norís. Tot seguint la vall Ferrera avall arriba a l’entreforc de valls on hi ha Tírvia. D’allí s’endinsa per la vall de Cardós i la d’Estaon per entrar a les Valls d’Àneu pel coll de Campirme. Una vegada a Esterri d’Àneu, de costat a la Noguera, arriba fins a Montgarri. De Montgarri, a la Vall d’Aran, via pla de Beret, passa per Gessa, on fa nit.

 

"Quin picapedrer va amb la barrinada a rompre eixos penyals? Quin estallador puja en les tardes d’hivern a estellar n eixa cima?. L’estellador és lo llamp que sovint s’hi descarrega, és lo glaç que congela aquelles cimes, les estella, les tritura..."

                                           Diari de Jacint Verdaguer